"Ara ja, a per la criatura, no?"

Últimament m'he adonat que hi ha una mena de regla no escrita, que dóna permís a qualsevol persona desconeguda a fer-te comentaris o preguntes sobre el teu úter i les teves ganes de procrear en general. Només cal que es donin les següents condicions: 1) que tinguis més de 30 anys 2) que recentment hagis formalitzat la teva relació de parella signant un paper 3) que siguis dona.
M'explico. No estic parlant d'amistats o familiars, que de manera més o menys encertada, més o menys humorística, et preguntin o s'interessin per la teves ganes d'esdevenir progenitora. Estic parlant de persones que t'acaben de presentar, o que com a molt hi has parlat un cop en els últims cinc anys, et deixin anar la frase "ara ja, a per la criatura, no?" (per no parlar de la incorrecció lingüística de la frase! Però això ja són figues d'un altre paner).
La veritat és que he de fer un esforç per donar una resposta indeterminada i posar bona cara davant d'aquesta, diguem-ho clar, intrusió.
Crec que no em cal entrar en argumentació feminista (o potser sí, però és la meva segona entrada al blog, i no voldria espantar ningú...) només cal sentit comú i certa obertura de ment, per entendre que:
- No totes les dones volen ser mares, ni tots els homes volen ser pares.
- No és obligatori tenir fills quan et cases o si tens més de 30 anys.
- Hi ha persones que tenen dificultats o impossibilitat de procrear.

Durant els propers dies, em dedicaré a pensar una resposta enginyosa i assertiva, i si pot ser, pedagógica, per a totes aquelles persones desconegudes que em disparin la pregunta.
He pensat en algunes opcions, que poden estar a l'alçada:
- I tu? ara ja a preparar el testament, no?
- I vosaltres? ara ja pensant en el divorci, no?
- I tu, ara ja començant el règim, no?

En fi amics i amigues, potser és que estic susceptible, i ja se sap, les dones....en fi, que qui fa el que pot...