Reflexions sobre el que Vam fer.

Doncs sí amics i amigues, avui Vull escriure alguna cosa sobre el que Vam fer dijous passat.

Quina meraVella! Jo hi Vaig ser! Això és el que m'agradarà dir d'aquí molts anys, quan m'hagi conVertit en una senyora de cabells blancs sense tenyir tan Valenta i amb tan d'estil com la Montserrat Carulla o la Muriel Casals.

Jo no sóc experta en política, però començo a ser experta en emocions (per això de la psicologia, tal i qual), i el que Vam fer aquest 11 de setembre, va ser fonamentalment EMOCIONANT. Al cap i a la fi allò personal és polític i allò polític és personal, no?

Es Veu que la paraula «emoció» ve de «moviment», «el que ens fa moure». Etimològicament Ve del llatí (emotio,-onis) i és una combinació formada per e(x), (enfora) i motio (moviment, acció, gest). Ep, ho he tret de la Viquipèdia, no és que aprengués res a les classes de llatí a l'ESO.

Doncs això, no se m'acudeix cap adjectiu més adequat pel que Vam Viure aquest 11 de setembre que emocionant. Junts ens Vam moure, Vam sortir al carrer, Vam fer un gest cap enfora, perquè ens Veiessin. De fet, conVertida en un píxel groc dins aquella gegantina senyera, era impossible saber si realment estàVem construint aquell gran mosaic que més tard vam veure, amb la llagrimeta a tv3 i que quedarà gravat a la nostra memòria col·lectiva per sempre. Però era igual, calia ser allà! Amb aquella fe i aquella alegria (i amb aquella suada).

I us Vull explicar una cosa. Quan Van ser les 17,14h, al tram 11 no teníem ni idea del que realment estaVa succeint al Vèrtex de la V. Ho vaig veure més tard a la tele, quan una noia que farà 16 anys el proper 9/11/2014, l'Emma, aguantant els nervis estoicament, Va dipositar un Vot simbòlic en una urna. Però la qüestió és que en aquell minut Vaig sentir una esgarrifança, se'm va posar la pell de gallina, i em Va omplir una emoció gegant. Vaig tenir la sensació que aquells centenars de milers de persones érem una sola cosa, una sola Veu i una sola Voluntat. No sé si les ratlles de la senyera estaven ben alineades o no en aquell moment, però realment penso, ara que amb els anys m'estic tornant cada cop més metafísica, que les nostres ànimes sí que ho estaVen, absolutament!

Per cert, Va haVer-hi un altre moment del dia on Vaig sentir una altra esgarrifança, però aquest cop, tendia més aViat cap al fàstic i la indignació. Va ser quan al programa de Tv3 ".CAT", conduït per l'Ariadna Oltra, una colla de professionals de la política es dedicaVen a escombrar cap a casa i a embrutir amb les seves paraules allò que haVia passat feia unes hores a Barcelona. Només una d'aquelles persones deia quelcom coherent, i amb un to que a més, enamora.  Era en DaVid Fernández, representant a la CUP. Casualment ell, no és cap professional de la política, sinó una persona honesta (i sobrecarregada de feina!) que fa el que pot. Ni ell va aconseguir que em quedés a seguir el debat. Vaig apagar la tele i Vaig anar-me'n a Veure una sèrie que per cert, m'està encantant! Vaig passar de la gran V, a  "The big C". Us la recomano! 

En fi amics i amigues, ja Veieu que les meves reflexions sobre la V, es deuen assemblar ben poc a les que farà el meu flamant maridet, expert en totes aquestes coses, i que a hores d'ara està al seu despatx, escrivint alguna cosa més interessant..(us recomano el seu bloc: http://llucsalellasivilar.wordpress.com/  )  .....qui fa el que pot...! 

Acabo aquesta entrada amb una foto d'aquella tarda. Les catalines versió xates. Molt contenta d'haver pogut passar aquell dia amb dos amigues tan fantàstiques, i uns quants bojos més. Gràcies Albert, Parro, Anna, Elena, Neus i Xoli.