Us poso en antecedents:
L'Oscar Pistorius és un senyoret sudafricà, nascut l'any 1986 amb una malformació genètica que li afectava cames i peus. Té una doble amputació, i en comptes de cames, té unes pròtesis que li permeten caminar, còrrer i fer de tot. Tant corria, que va arribar a participar als Jocs Olímpics de Pekín 2008 i Londres 2012, entre d'altres campionats importants, com qualsevol altre atleta sense cap discapacitat (jo no hi entenc, però em sembla que un tio que no té cames sinó dues pròtesis dissenyades per còrrer, hauria de competir en la categoria paralímpica, però vaja...potser el seu ego no hi encaixava, no ho sé).
Doncs bé, aquest atleta admirable resulta que l'any passat mata a la seva parella amb una pistola al bany de casa seva. Concretament quatre trets li va fotre.
Després d'un llarg judici, on la seva defensa ha tret tot l'arsenal de proves psiquiàtriques i arguments surrealistes, finalment l'han declarat culpable d'homicidi, i no d'assassinat. És a dir, la jutge conclou que no hi ha proves suficients (o que ella no té ganes de veure-les) per considerar que hi va haver voluntat de matar-la, i en canvi guanya la teoria segons la qual, el molt pobret atleta paralímpic, va pensar-se que hi havia lladres a casa, i pres d'un estat de pànic va agafar la seva arma per anar a carregar-se'ls, però, oh accidentalment, va matar la seva xicota amb 4 trets.
El que m'indigna de tot plegat, és que poquíssims mitjans de comunicació han utilitzat el terme "violència masclista" o "violència de gènere" associat a aquest cas (ni que sigui presumpte!!) Sembla que tots plegats encara tenim el clixé massa incrustat al cervell, com la bala letal. Un atleta amputadet, ric, exitós, blanquet i amb cara de peix bullit no ens encaixa amb "violència masclista". Molt menys si la seva parella és una rossa divina i amb un somriure profident. Com tants altres mites que segueixen vius, al voltant dels perfils d'agressors i víctimes de violència masclista.
Doncs sí, caldrà seguir fent pedagogia, i caldrà seguint explicant que la violència de gènere es dóna en tots els contextos socioeconòmics i culturals.
Estava a punt d'acabar aquesta entrada, amb una foto de la parella, vestidets i somrients per una gala, però al final he triat aquestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada